Ver citas anteriores
El Procés de Bellaterra envers el seu alliberament fiscal
Avui us explicaré la breu i èpica història d’una petita localitat oprimida catalana, Bellaterra, que lluita heroicament des de fa uns anys per aconseguir la llibertat i independència dels seus repressors veïns de la població de Cerdanyola del Vallès.
Bellaterra és una localitat creada el 1929, quan un ric farmacèutic, anomenat Bartomeu, parcel·là uns terrenys del seu sogre i aconseguí que l’empresa privada dels Ferrocarrils de Catalunya S.A. hi fes una parada en la mateixa línia que unia els barris alts de Barcelona (Sarrià), amb Sant Cugat i Sabadell.
A partir dels anys 30, aquesta zona va esdevenir una urbanització de luxe, ideal per les segones residències de la burgesia catalana i que comptava amb jardins noucentistes. Altrament, el municipi del qual en forma part, Cerdanyola del Vallès, esdevenia un nucli industrial i obrer amb l’establiment de fàbriques, com Uralita o la de sifons Sarroca, i rebia fluxos migratoris de la resta de la península en els anys 60 i 70, quan va passar de 3.000 a 50.000 habitants.
Actualment Bellaterra té una renta anual per persona de 25.799 euros, molt més del doble que un barri del centre de Cerdanyola (10.464 euros). Si Bellaterra fos un municipi independent, seria la població més adinerada de Catalunya, superant els 22.463 de Matadepera i esdevindria també la segona població més rica de tota Espanya, a molt poca distància de Pozuelo de Alarcón (25.957 euros anuals per cap).
Bellaterra també té el rècord català en la mitjana de metres quadrats de les seves cases, 699m2, cinc vegades més que la mitjana espanyola. Entre els seus 2.724 oprimits veïns hi han viscut destacades figures de l’esport, la música o el periodisme com Shakira i Piqué, David Civera o Mònica Terribas. Òbviament, aquestes circumstàncies han forjat una identitat local diferenciada dels seus veïns que viuen en blocs de pisos de 10 plantes, amb els que molt possiblement no coincideixen mai enlloc.
Quan va començar el Procés d’aquest llogaret envers la seva independència local? Doncs bé, l’any 1992 els veïns d’aquest barri van demanar, per la via administrativa, esdevenir un municipi independent, doncs estaven farts que l’Ajuntament socialista de Cerdanyola del Vallès els robés. Dels 4 milions d’euros que recaptava l’administració local en aquest veïnat, només mig milió era invertit en els seus xalets adossats, la resta dels milions robats anava a parar a carrers plens d’obrers, proletaris i treballadors. L’expedient, però, va ser denegat per la Generalitat, ja que no complia amb la formalitat de tenir 3 kilòmetres de terreny no urbanitzable.
Però la revolucionària lluita per l’alliberament fiscal i local de Bellaterra només havia fet que començar. L’any 2008, després de moltes mobilitzacions veïnals, van aconseguir que la Generalitat i Cerdanyola els concedís una certa autonomia, mitjançant d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Aquesta entitat seria depenent, però, de l’Ajuntament de Cerdanyola, que en aquell moment estava governat per ICV i CIU, amb l’alcalde eco-socialista Toni Morral, actualment Secretari General de Crida Nacional, el partit de Puigdemont.
Aquesta EMD està governada per un partit independentista local, Gent de Bellaterra, tot i que a la resta d’eleccions voten massivament a Convergència i a les seves noves marques (Junts per Catalunya, PDeCAT, etc.). Aquest ens municipal, però, segueix patint un elevat dèficit fiscal respecte als barris proletaris de Cerdanyola, dels 4 milions d’euros recaptats, només gestiona 750.000 euros, dels quals en destina 160.000 a sous de quatre regidors i una quantitat similar en litigar judicialment contra l’Ajuntament per aconseguir el seu alliberament local.
Tan sols un 60% del pressupost recau, finalment, en els ciutadans. I en què s’ha gastat? Doncs en la creació de patrulles ciutadanes, una policia pròpia sense armament, que vigila els seus immensos xalets adossats i les seves piscines, doncs Bellaterra no es refia de la policia local de l’Ajuntament opressor, que els tracta com una colònia.
Però els incansables lluitadors de Bellaterra no es van agenollar davant aquesta autonomia de fireta, que no retornava la plena sobirania fiscal i no posava fi a l’espoli fiscal per part dels lladregots barris obrers. Ells volien el seu pastís sencer. Així doncs, van decidir donar la veu al poble, posant les urnes i convocant un referèndum per convertir-se en un municipi lliure i sobirà el mes de setembre de 2015.
L’Ajuntament de Cerdanyola, governat llavors per Carles Escolà de Compromís per Cerdanyola, una marca blanca de la CUP, va permetre la celebració d’aquesta consulta, que només va topar amb el vot contrari de Ciutadans. Hi va participar el 53,57% del cens i el “Sí” a la independència va arribar al 94% dels participants.
La Generalitat, governada llavors per Artur Mas de CIU amb el suport d’ERC, va decidir que aquell referèndum no tenia cap validesa i no en van respectar el resultat. L’únic partit polític del Parlament que va defensar aplicar el mandat de les urnes va ser el Partit Popular (PP).
Fent gala de la seva heroica resistència i astúcia, els dirigents de Bellaterra han proposat recentment una nova jugada mestra: recollir signatures per demanar que Bellaterra passi a formar part del municipi de Sant Cugat del Vallès, una població amb qui comparteixen un nivell de riquesa similar (18.326 euros, quasi el doble que Cerdanyola sense Bellaterra) i, per tant, una identitat local més propera que no amb els proletaris que van a la piscina municipal.
Com a apunt final, simplement us convidaria a reflexionar sobre si resulta més progressista respectar el dret a decidir dels habitants de Bellaterra a no compartir els seus impostos o si, al contrari, és més d’esquerres una sobirania fiscal més àmplia, com la de l’Ajuntament de Cerdanyola, que redistribueix fiscalment els ingressos dels rics entre aquells carrers menys afavorits i que, per tant, necessiten més serveis públics.
